Si quan et donen per mort un dia tornes, de Lluís Llort

Torno a una novel.la de factura i llengua catalana, hi torno amb moltes ganes i ja alliberat d´excuses i de pors, convençut del grandíssim talent que hi ha a casa i de les excel·lents novel·les que s´hi fan.

I ja a casa hi ha un bon numero d´autors catalans que esperen, ho veureu en pròximes entrades.

Si quan et donen per mort un dia tornes me la van recomanar persones a les que els hi crec un criteri literari molt bo, tirant a impecable; era qüestió de poc temps que em decidís a llegir la novel.la de Llort. I he de dir, una vegada mes, que tenien tota la raó del mon i mes, la novel.la d´en Lluís Llort es molt bona, molt dura i molt negre.

L´Agustí Garcia te nomes 17 anys quan, un dia qualsevol i per un motiu absolutament trivial, discuteix amb el seu germà i en conseqüència amb el seu pare. El pare, enfurismat i una mica fora de control pels insults de l´Agustí el farà fora de casa en un moment d´aquells de calentor, ràbia i frustració acumulada; el que cap d´ells arriba a imaginar, es que l´Agustí tardarà catorze anys en tornar a casa…

Amb aquest plantejament tan obert, en Llort construeix una novel·la tan quotidiana com dura, tan propera com apassionant, adictiva i punyent. Qui no ha pensat mai en marxar de casa dels pares després d´un càstig o d´una forta esbroncada? Es mes, qui no ha fet fins hi tot l´intent, el gest de marxar? Jo he de confessar que si, vaig marxar de casa amb catorze anys i vaig estar voltant un dia sencer sense rumb, sense diners, i vaig tornar a casa al vespre quan el pare ni tan sols havia tornat de la feina, un gest inútil. Però segur que com jo hi ha milions de nens i d´adults avergonyits per un gest com aquest, o potser pitjor, potser algun d´aquests escapats va seguir l´estel.la de l´Agustí i va esguerrar la seva vida per sempre.

Així doncs, quasi tothom que llegeixi aquest llibre podrà reconèixer la ràbia i la frustració de l´Agustí en el moment del maleit gest, de la bronca fora de control i de la fugida; però de la mateixa manera, molts (que som pares) podrem reconèixer també la fúria i la frustració del pare de l´Agustí en aquell moment, sentirem com sens escapa entre els dits una situació estupida com si fos aigua, veurem com tot se’n va a norris per la falta d’autocontrol d´un pare amb sentiment d´inferioritat, de falta d´autoestima i superat per la situació.

Doble ració d´empatia i nomes a les primeres pagines. Prepareu-vos.

Sembla increïble com una persona es pot arribar a complicar la vida, un fet accidental, extraordinari, et pot canviar el rumb per sempre, un consell de la persona equivocada, una mala decisió, o una cadena de males decisions, la por, la supervivència, la ingenuïtat, tots aquests factors agafen un valor singular quan l´escenari es desconegut, hostil, perillós o bàsicament l´infern. L´Agustí encadenarà una sèrie de males decisions, de consells equivocats i de jove impulsivitat que mes que viure, el faran sobreviure, saltar per no cremar-se; intentar no ser ningú en un mon violent, descarnat, fosc, dur i molt solitari.

Lluís Llort ha escrit una novel.la negre que, lluny del arquetips i criteris, dels models que tots tenim al cap i de les pautes que segueixen totes les novel·les del gènere, es una novel.la molt negre. Perquè la vessant negre d´aquesta novel.la no son els detectius, ni els policies, ni tan sols els assassinats, la força de la trama, la veritable raó de la novel.la es la naturalesa humana, tot allò que guia la nostra vida; les decisions, les accions, les reflexions, la condició de l´home, del ser. I poques coses hi ha tan negres, tan (auto)destructives, tan efímeres, tan contradictòries i tan perilloses, com un home i les seves decisions.

La novel.la esta escrita en salts temporals, entre el present i el passat, que es van combinant en petits capítols encapçalats per la data en que succeeix l´acció. Els capítols no segueixen una línia de salt temporal concret ni un guió massa lineal, en Llort els va col·locant segons li convé a la trama, fet que, lluny de provocar confusió, dona a la novel.la un ritme i una addicció espectacular, que va creixent fins les ultimes pagines, on la novel.la agafa unes dimensions i un ritme vertiginós que desemboquen en un final autènticament bestial i que et deixa bocabadat,  garratibat i amb ganes de cridar ben fort uns quants fillsdeputa, cagumtot, i  lamarequeetvapair.

Si quan et donen per mort un dia tornes es una novel.la dura i obscura, fosca, una novel.la amb la que os sentireu tan propers que se os farà dur llegir alguns paratges, i em mossego la llengua per no dir res, una novel.la on els personatges son tan com nosaltres que os farà mal la panxa quan sentiu la ràbia i el dolor del pare, de la mare o dels germans de l’Agustí, quan els sentiu parlar, quan els sentiu confessar, os ho asseguro.  En Llort ha escrit una novel.la que es llegeix amb delit, amb satisfacció, que te una qualitat inqüestionable i una força aclaparadora, es una novel·la potent i propera, massa propera.

Si quan et donen per mort un dia tornes

Lluis Llort

La Magrana, col·lecció La Negra 2012

224 pàgines.