¨Al costat del que suposaven que era el cementiri hi havia una pila de cadàvers amb els rostres blancs i barbuts i agònics i tristos i adolorits i rabiosos. Absolutament indefensos perquè la mort deixa indefensos els deus habitants.¨
A vegades, quan acabo de llegir un llibre, he de deixar passar uns dies, un, dos, tres, quatre, cinc dies, sense llegir res mes, amb el cap embotat, espès, fangós, un pel perdut, distret.
Estabornit.
Confús.
Emboirat.
Fins que la boira comença a marxar, amb les mans, esvaint-la, fent braçades, a l´aire, amb els ulls mig tancats, com buscant un poc de llum, una senyal de l´avanç, de tot torna a ser igual, una mostra, petita, de que nomes es una historia, fictícia, inventada, que no ha succeït, que no es real, de que no pot ser, una senya de que La vall de la matança, no ha passat mai.
Però la senyal es tèbia i dèbil, La vall de la matança es tan dura i cruel i sagnosa, i ens conta uns fets que tant coneixem, i que tant ens espanten i que tant hem sofrit, que costa pensà que tot es ficció, que en Masanés tot s´ho ha inventat i que tot es mentida.
¨Cansats i espantats i mal vestits i amb els peus congelats i afamats, amb els abrics vells i sabates desfetes, abandonaven farcells i maletes i cistells de vímet o espart que ja no podien seguir carretejant per més tems. Com derelictes abandonats allí per la marea.¨
Però finalment es un llibre. Nomes un llibre. Un llibre dur i obscur i cruel, una historia que ens trasllada a una època tan dura i sinistre com van ser els últims moments de la guerra civil espanyola, moments en els quals els republicans perdien territori i efectius, moments d´incertesa on qualsevol exercit de qualsevol bàndol era tan perillós com un enemic directe, ningú estava segur, i menys els civils, que entre milícies, republicans, franquistes i xivatos havien d´intentar sobreviure a una cruenta guerra civil.
El capità Creus i els sotstinent Ciurana son cridats en mig d´una cruenta batalla per anar a destruir un objectiu franquista que els pot fer aguantar l´avanç imparable de l´enemic. Amb uns quants homes, els dos herois republicans iniciaran aquesta missió de caràcter èpic cap a un futur incert i a totes llums suïcida.
Mai he llegit res com La vall de la matança. Potser heu llegit altres llibres de la guerra civil espanyola, potser n´esteu farts del tema, potser l’últim que faríeu en aquest moment es llegir un altre llibre sobre la guerra civil espanyola.
I os estaríeu equivocant no sabeu quant.
La vall de la matança es un llibre sublim, excels, impressionant, la novel.la es absolutament magnifica en TOTS els sentits, Masanés ens explica una historia de la guerra civil espanyola com mai ho ha fet ningú, el punt de vista que utilitza es únic, original i magnífic, la trama es absolutament brutal i heroica, amb tots els ingredients i una qualitat desmesurada per que la novel.la traspassi qualsevol gènere i qualsevol condició i es recordi per sempre com una grandíssima historia, èpica i transcendental.
La vall de la matança es del millor que he llegit en aquest any; es una novel.la crua, violenta, amb una gran dosi d´horror, d´aquell horror quotidià i simple que no entenem, horror gratuït, violència de guerres, dura i cruel. L´escenari es tan magnífic i esplendorós com dur, els soldats tan propers i familiars que fa mal, les vivències tan esfereïdores que no et deixen dormir. En Masanés escriu d´una manera seca, amb frases curtes, sense gaire puntuació, l´estil es meravellós, recorda al magnífic McCarthy, es dur, intens i brutal; en Masanés es un escriptor sublim, amb una prosa perfecte, cuidada, poetitzada, amb diàlegs curts i potents i esmolats com baionetes .
La vall de la matança es una novel.la curta, potent i extraordinària, que ens fa veure que malgrat tot, sempre hi ha algú que va mes enllà i es capaç de reinventar el gènere, de fer les coses d´un altre manera, de carregar-se l´establishment literari i apostar per la brutalitat.
Endavant les atxes
La vall de la matança
Josep Masanés
Cossetànea edicions 2012
163 pagines.
Viaje alrededor de una mesa 