El país del crepuscles, de Sebastià Bennasar

15657pg

OstresOstresOstres.

Culló de novel.la.

En Sebastià, amb aquesta cara de bona persona, que donen ganes d’abraçar-lo tot ell. La mare que el va parir. Quina novel.la negra, negra, que ha escrit. Com he gaudit llegint-la. COM.

No es el primer títol que llegeixo de l´editorial Alreves, però si de la col·lecció que tenen per les novel·les en català, Crims.cat. I ja ho vull llegir tot. Feia anys que no llegia en català, la EGB va fer molt de mal, i sempre he tingut una certa mandra ha llegir en l´idioma que mes m´estimo, una certa por. Amb aquesta novel·la he tornat a tenir ganes de llegir en català, ha desaparegut la por, la mandra. Gràcies Sebastià.

A la Vall de Boí ja hi arriba el fred, la neu comença a caure i les temperatures cauen en picat. El poètic i preciós paisatge de la vall però, es tenyeix de sang quan un assassí comença a deixar cadàvers a les esglésies que són Patrimoni de la Humanitat. I no cadàvers sense mes, si no cossos mutilats, torturats fins a la mort i, sembla ser, representant escenes del passat històric.

Casualment, el comissari Jaume Fuster dels mossos d´esquadra, està a la vall per impartir un curs, i es trobarà amb un dels casos mes sanguinaris i supersticiosos que ha vist mai.

Com dic, he gaudit moltíssim amb la novel·la, la trama es potent, te molta força i a l´hora es creïble i propera, en Sebastià escriu amb un català preciós, amb un accent que el fa molt poètic i al mateix temps amb un llenguatge de carrer, proper sense ser barruer.

Els paisatges de la vall de Boí juguen un paper important a la novel·la, en Sebastià ens els descriu amb passió, però sense embafar, son un personatge mes; la neu tan present, les dificultats que representa, l´amor d´alguns i l´odi d´altres, el silenci, l´alçada, les muntanyes, el fred, els refugis, el Romànic, els Maquis, tot el que representa un paratge com aquell queda esbossat a la novel·la, representat amb mestria.

La trama no nomes parla dels assassinats perpetrats per un boig, tant mateix ens parla de la llengua, de les arrels, d´ecologia, de la nostra historia i per suposat de l´anima humana, de la desesperació.  Ha estat una sorpresa i una gran satisfacció veure (i aprendre)  com en Sebastià introdueix en la trama la defensa de la nostra llengua, del nostre país, veure com explica una part de la historia de Catalunya que succeí a la Vall de Boí; la de fa segles i la que va succeí encara no fa cinquanta anys, com ens conta la vida de pastors a muntanya, com defensa especies autòctones com el llop, tant denostat, i com ens fa reflexionar sobre el ser humà i el seu poder de destrucció.

Tot plegat es una gran historia de desesperació, una gran i negríssima historia de desesperació, superstició i amor. L´amor mes pur que hi pugui haver.

Tot d´una, una excel·lent descoberta en Sebastià, un bon cop de puny aquesta novel.la, una d´aquelles que no podreu deixar de llegir, os ho garanteixo, una d´aquelles que os farà fugir de ciutat i refugiar-vos en la Vall de Boí. Qui sap si per una bona temporada.

El país dels crepuscles

Sebastià Bennasar

Alreves Ed. col·lecció Crims.cat 2013

203 pagines.

7 comentarios to “El país del crepuscles, de Sebastià Bennasar”

  1. Reto Cruce de caminos Negro y Criminal. | Viaje alrededor de una mesa Says:

    […] 11-El país dels crepuscles (Alreves-Crims.cat 2013) Sebastià Bennsasar (8/10) […]

  2. David Gómez Says:

    Ja van comentar que era una gran novel.la i pel que es veu, ho és.
    Jo també tinc una mica de “por” de llegir en català. L’únic que llegueixo en català són títols escrits en català i mai traduïts.
    Bona resenya i amb ganes de llegir-la.
    Salut

  3. Manel Says:

    Jo tampoc lleigeixo molt en català, i com diu el David només títols escrits directament en català. La veritat es que m’has deixat amb ganes de novel·la negra. Prenc nota. Una abraçada.

  4. Interrobang Says:

    Confirmes el que ja suposava i es que en Tià es algú a qui tenir-li respecte, pel que fa i pel com ho fa. En ‘Mateu al President’ ja em va convençer (per cert La Vall de Bohí també hi juga: està clar que hi te tirada) i ara aviat aniré per aquesta que tant be has descrit.
    Ànim!

  5. sebastiabennasar Says:

    Uala, moltes moltes gràcies!!!

  6. Anna Maria Says:

    Nois, us demano que feu l’esforç de llegir en català, que tenim moltes coses i bones. La novel·la d’en Sebastià és fantástica, ja ho vaig dir en el seu moment. I n’hi ha moltes més. Us garanteixo que al cap de quatre dies, ja no us farà mandra. A més, cal reflexionar. Si nosaltres, els mateixos catalans, no llegim en la nostra llengua, tampoc no podrem aspirar a exportar les nostres novel·les, a que algú s’arrisqui a traduir-les a altres llengües. Ens hem de posar les piles. Els nostres autors s’ho mereixen, no?

  7. Eulàlia Says:

    Tinc la novel·la a la pila pendent de llegir, segurament serà la propera a obrir quan acabi la que tinc entre mans.

    He llegit dues de les novel·les de Crims.cat: Pluja negra de Flavio Sorifa i Crònica dels bons trinxeraires de Mario Zambujal. Totes dues es caracteritzen per una alta qualitat literària, em sembla que serà “marca de la casa”. Jo ja vaig seguint la col·lecció d’aprop!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s