L´Olor de la pluja, de Jordi de Manuel

Jo em pensava que les novel•les distòpiques no eren per mi, os ho prometo, les ultimes experiències han estat un desastre. Havia assumit que es un gènere amb tants clarobscurs que encertar-la era una feina difícil -de fet encara ho penso- i que era millor deixar descansar el gènere un temps. I com ja sabeu que sempre faig el contrari del que em proposo, vaig decidir tornar a llegir una distòpia, per suposat.

Al menys tinc l´excusa que no sabia ven bé on em ficava.

La culpa de tot la te l´Anna Maria Villalonga, bona amiga i consellera literària que, en alguna xerrada, en algun moment, em va parlar del Marc Sergiot. A mi no em fa falta gaire per convencem de llegir un autor o altre, soc un dèbil, però a l´Anna li compro tot, amb ella no m´ho penso. I el fet es que ja estava convençut, perquè parlem d´en Jordi de Manuel, recordeu La decisió de Manperel?

Cada novel.la tinc més clar que Jordi de Manuel actua en més d´un sentit en la meva persona, una mica com la musica, que es capaç de fer embogir un quants del nostres sentits, o de calmar-los, de fer-nos sentir infinitat de sensacions. Quan llegeixo les novel•les demanuelistes (i em permetreu que li robi el terme a l´Anna, perquè trobo que es meravellós) em passen coses. Coses que m´agraden.

Començar series m´agrada, les novel•les individuals estan bé, però les series tenen alguna cosa que em sedueix; tornar una vegada i un altre a un personatge que t´agrada, a un mon on et trobes bé, a un ambient que sents com casa teva ess de les sensacions que més m´agrada de la lectura. Per això n´he començat un altre, una de ven especial, una de ven estranya, diuen que amb un punt meta literari, una sèrie circular, una sèrie que es -com ve diu, de nou, l´Anna– com una teranyina on tambe i va caure l´amic Jordi Benavente.

La sèrie del Marc Sergiot no es convencional, ni lineal. En Jordi de Manuel ha creat una sèrie on les novel•les van endavant i endarrere en el temps, on els esdeveniments es relacionen, ha creat un laberint on cada novel.la esta relacionada, on el punt de trobada es l´inspector Marc Sergiot, ha construït un mon propi on hi va deixant peces, pistes en forma de relat i de novel.la. Novel•les que s´alimenten de novel•les.

I a mi aquestes coses em tiren molt.

L´escenari de l´Olor de la pluja es una Barcelona asfixiant, col•lapsada, la falta d´aigua l´ha transformat en una ciutat de pedra, de ciment, no queden arbres, plantes, fa mesos que no plou, les restriccions d´aigua son una norma establerta. La ciutat s´omple de refugiats que fugen de la sequera i que s´amunteguen en campaments improvisats. L’única aigua que hi ha a la ciutat prové de les dessaladores que treballen nit i dia.

Entre aquest binomi que viu la ciutat, on uns intenten sobreviure amb poc més que les seves pertinences, i altres viuen una vida normal i a vegades fins i tot de luxe, en Jordi de Manuel ens presenta tres histories, tres maneres de viure la ciutat, tres vides ven diferents.

Un pare i una filla que arriben a la ciutat buscant un altre oportunitat, un ambientòleg català -que ha dut a terme una investigació juntament amb un bioquímic israelià- que pot tenir a la ma la clau de la sequera…I en Sergiot, l´inspector Marc Sergiot, un home amb una intuïció especial, amb un olfacte policial esplèndid. En Sergiot serà l´encarregat d’investigar una mort en aparença accidental, però on la seva veueta li diu que alguna cosa no quadra.

Les novel•les de Jordi de Manuel son tot un luxe, jo les llegeixo amb cura i atenció; els personatges son magnífics, els ambients son palpables, propers, les trames treballades i plenes de detalls, d´aquells detalls que potser no ara, però que més endavant encaixes en un altre lloc, detalls que sorgeixen en converses amb amics i que tot d´una t’il•luminen una part de la historia. Les novel•les demanuelistes son histories vives que es van enriquint amb cada nova lectura i cada comentari, amb cada xerrada, amb cada nova pista que l´autor ens deixa caure…

Novel.la negra, de ciència ficció, de ciència-en-ficció…

L´olor de la pluja, com ja he dit, es part de la sèrie de l inspector Marc Sergiot, que esta composta fins al dia d´avui d´aquests títols: L’olor de la pluja, Cels taronges, Cabells porpres, Tres somnis blaus, Mans lliures, El raptor de gnoms i La mort del corredor de fons.

L´Olor de la pluja
Jordi de Manuel
RBA/La Magrana 2006
280 pagines